el diari del llibreter

"Una vida en joc" és l'últim llibre que ha publicat l'Albert Salvadó. Aquesta història és una incursió en el genere de la novel·la negra i al mateix temps una crònica de la Barcelona de principi del segle XX. Una Barcelona poc coneguda i que gràcies a l'Albert Salvadó ara coneixem una mica més. Escoltant amb quina passió ens ha explicat com era aquesta època hem quedat contagiats de la seva curiositat sense fi per conèixer la història.

L'Albert ens ha mostrat el seu vessant més pròxim i no ha tingut cap problema ha respondre totes les preguntes que li fèiem, sobre aquesta i d'altres obres anteriors.

També hem descobert l'Albert Salvadó enginyer, en mostrar-nos les seves inquietuds per trobar l'explicació als grans enigmes de la humanitat.

Gràcies per fer-nos passar una estona molt especial compartint amb nosaltres les teves idees i passió pel coneixement.

Títol: Una vida en joc

Autor: Albert Salvadó

Editorial: Columna

328 pàgines

Una crònica apassionant de la Barcelona del principi del segle XX en forma de novel·la negra.

Text de contraportada

Al començament del segle XX, Barcelona és una de les grans perles del Mediterrani. Tal com explica la crònica de l’època, el 15 de juliol de 1911 s'inaugura amb tota la pompa el casino de la Rabassada, on Víctor Pons és contractat com a cap de seguretat.
Malgrat els seus orígens humils, el Víctor ha assolit un lloc de molta responsabilitat gràcies als seus coneixements dels baixos fons i a la seva habilitat per aprofitar les circumstàncies que ofereix un clima d’inestabilitat política i social. I la vida li somriu: està perdudament enamorat de la Carla, una noia de la burgesia catalana, i la seva carrera al luxós casino no pot anar millor.

Avui ens ha tornat a visitar la Roser per explicar-nos dos contes una mica diferents. Ens ha explicat el conte de la caputxeta blava, blava?... Si, si blava. En aquest conte els bosc s'ha canviat pel mar i el dolent no és un llop sinó que és un tauró. També ens ha explicat el conte de la Sopa de pedres, molt nutritiu s'ha de reconèixer. En dies com avui em pregunto qui s'ho passa més bé, els petits o els grans?... Els petits queden embadalits escoltant la història explicada per la Roser i mirant els seus dibuixos. Els grans posem d'excusa els més petits, però en el fons el que ens agrada és escoltar els contes i d'aquesta manera transportar-nos a la nostra infància per uns instants i tornar a ser nens.