el diari del llibreter

Títol: He jugat amb els llops

Autor: Gabriel Janer Manila

Editorial: La Galera

168 pàgines.

Jo era molt petit, devia tenir sis anys, quan un dia, abans que fos de nit, es presentà un home que jo no havia vist mai. Donà uns diners al meu pare, em va agafar pels braços i em va pujar al cavall. Partírem. El meu pare m'havia venut  com es ven una cabra.
He jugat amb els llops és una història duríssima, d'una sensibilitat extrema i bellament escrita amb l'ofici d'un mestre de la literatura infantil i juvenil del nostre país, que captivarà tant els lectors joves com els adults. L'any 1979 va publicar un assaig basat en la seva tesi doctoral: La problemàtica educativa dels infants selvàtics: el cas de "Marcos"; 30 anys després ha madurat la història i l'ha convertida en la novel·la He jugat amb els llops, guanyadora del 36è premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil.  Aquest cap de setmana s'ha estrenat la pel•lícula basada en aquest cas, Entre lobos, de Gerardo Olivares, amb Juanjo Ballesta, Carlos Bardem i Sancho Gracia.

Títol: El secret del meu turbant

Autors: Agnès Rotger, Nadia Ghulam

Editorial: Columna

312 pàgines.

El secret del meu turbant explica la història real de Nàdia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba i que quan es va instaurar el règim talibà a l'Afganistan va decidir fer-se passar per home per poder portar un sou a casa.

Text de contraportada

La mare xiscla mentre em treu amb mans frenètiques els trossos de guix i de ciment que m’han caigut al damunt. Els seus ulls plens de pànic busquen algun indici de vida al meu cos de vuit anys. Acaba de caure una bomba a casa. I ella es llança a apagar amb el seu cos les flames que encenen el meu, amb una abraçada en què em vol tornar a donar la vida. Ignora que ella també s’està cremant, ignora que és una dona feixuga i poc àgil, ignora el fum i la runa i em treu a braços, i en pocs segons, del que podia haver estat la meva tomba. Només després de veure’m fora d’allà, i de comprovar que encara respiro, a la mare l’abandonen les forces. Llavors es posa a tremolar descontroladament i a repetir el meu nom com si no pogués parar mai més: “Nàdia, Nàdia, Nàdia, Nàdia”.

Serà l’última vegada que la mare em dirà Nàdia a la nostra casa de Kabul. El proper cop que tindrem una casa, jo seré l’home de la família.

El secret del meu turbant explica la història real de Nàdia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba. En sortir de l’hospital dos anys després, el règim talibà s’havia instaurat a Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern va prohibir que les dones treballessin fora de casa. Aquesta és la història de la Nàdia, una noia que va lluitar per la seva llibertat.

Títol: Les terres promeses

Autor: Joan Barril

Editorial: Edicions 62

Premi Sant Joan 2010

En Robert Miranda és un barceloní que es guanya la vida blanquejant...diners. Just quan es disposa a fer la darrera entrega un huracà interromp el trànsit aeri i, juntament amb altres passatgers, es troba atrapat a l’aeroport de Cayo Tendido, una petita illa de l’arxipèlag cubà. Durant les llargues hores d’espera, Lucía, una anciana cubana, explica el fets que van passar en aquella mateixa illa l’última setmana de 1958, quan Fidel Castro estava a punt d’entrar a l’Havana. En aquella ocasió, un misteriós home jove armat i uniformat va arribar a l’illa. Era el germà petit dels Castro, economista eminent a Wall Street i professor de Harvard, que havia rebut un important encàrrec dels revolucionaris. En la calma d’aquella illa en Santiago Castro va començar a descobrir altres causes i altres somnis i va haver d’afrontar un profund dilema. "Les terres promeses" és una reivindicació del dret a canviar. Una novel·la moral i humanista que ens recorda que les veritables terres promeses només es troben en el territori íntim dels valors i de la història personal de cadascú.

Avui dissabte ens ha visitat la Bea Pérez. Ens ha explicat 2 contes que ens han fet pensar una miqueta, "l'elefant i l'estaca" i "l'ànec lleig". El conte de l'elefant i l'estaca és una metàfora de la vida que ens ensenya a no deixar mai de lluitar pels nostres somnis, a no rendir-nos. El conte de l'ànec lleig com ja sabem ens explica que no s'ha de rebutjar a ningú pel fet de ser diferent de nosaltres. Gràcies Bea per fer-nos reflexionar una mica, que a vegades amb les preses del dia a dia ens fa falta parar un moment i pensar sobre les coses realment importants.

Avui hem gaudit amb la presencia de Llorenç Capdevila, l'autor de la novel·la "Sota la pell". En aquesta novel·la el Llorenç ens transporta als baixos fons en un viatge de descens a l'infern del seu protagonista, en Pau Perellós. Potser la causa que s'hagi decidit per escriure una novel·la negra hagi estat tota la literatura d'aquest gènere que va llegir durant la seva època d'estudiant i que d'alguna manera ha quedat impresa en el seu ADN. Aquesta novel·la està inspirada en un cas real: la trobada d'una prostituta morta a peu de carretera a l'Eix transversal. A partir d'aquesta noticia i de les que van seguir al llarg del temps sobre aquest fet, es va anar gestant la trama de la novel·la. També ens ha explicat un petit secret en fer-nos veure les semblances del protagonista, en Pau Perellós, i el mite de Faust, ja que tot dos fan un viatge de baixada a l'infern.